Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

esclafar

1 v. tr. [LC] Rompre per una pressió forta, per un xoc violent. Esclafar nous, ametllons, avellanes.
2 v. tr. [LC] per ext. Esclafar algú contra la paret. Esclafar un adversari en una discussió, en un combat.
3 v. intr. pron. [LC] La síndria va caure a terra i es va esclafar. Duia un barret fort, que es va esclafar amb el cop.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions