Resultats de la cerca frase exacta: 180
|
71.
alçada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Conjunt d'actuacions d'aquesta apel·lació. Alçària, especialment d'un home o d'una bèstia. L'alçada d'un cavall. Quant fas d'alçada? [...]
|
|
72.
morir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. morir com mosques Morir en gran quantitat en un combat, en una epidèmia, etc. morir en olor de santedat Morir amb fama o reputació de sant. morta la bèstia, mort el verí [o morta la cuca, mort el verí] Desapareguda la causa, desaparegut l'efecte. Cessar d'ésser, de [...]
|
|
73.
brut 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Irracional, s'aplica a les bèsties. Bèsties brutes. Bèstia, animal irracional. Ésser humà en la seva condició d'animal. Que no ha estat refinat, afaiçonat, polit. Petroli brut. Alcohol brut. Diamant brut. en brut Brut2 2 1. Diamant en brut. Sucre en brut [...]
|
|
74.
andes
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell format per dues barres llargues, lleugerament corbades, unides per quatre barres curtes i cordes formant un teixit, que per un cantó és unit a la bèstia de càrrega i per l'altre és arrossegat i serveix per a transportar garbes, herba, llenya, terrissa, etc. Taula [...]
|
|
75.
anella
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
bèstia, una nau a la riba, etc., o per a penjar-hi un objecte. Peça circular que, fixada a un pes, a un bagul, a un estri qualsevol, serveix per a agafar-lo o penjar-lo a un clau, a una barra, etc. Peça d'una cadena, dels clemàstecs, etc. Cèrcol de ferro fixat a la part forana de la [...]
|
|
76.
empènyer
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moure o tractar de moure exercint una pressió. Empènyer un carretó. Érem dos a empènyer la barca, però no la podíem avarar. La bèstia prou tira, però el carro no es desencallarà pas si no l'empenyen pel darrere. La gent que venia al darrere ens [...]
empènyer
[en registre informal, l'infinitiu pot prescindir de la 
|
|
77.
bou 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mesquer Mamífer remugant del grup dels bovins, molt gros, de pelatge llarg i grans banyes recorbades davant els ulls, que viu a Alaska, al Canadà i a part de Groenlàndia (Ovibos moschatus). no veure un bou a tres passes Ésser molt curt de vista. passar bou per bèstia grossa [...]
|
|
78.
coll 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part, generalment estreta, del cos de l'ésser humà i de molts animals, que uneix el cap amb el tronc. Coll llarg, curt. Lligar una bèstia pel coll. Passar un riu amb l'aigua fins al coll. Estirar el coll per veure-hi millor. Estar endeutat fins al coll. anar amb el coll dret [...]
|
|
79.
vent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
, amb un ventall. El vent que fa un tren. El vent d'una bala. vent de boca Paraules vanes. Gas engendrat a l'estómac o als intestins. Aire impregnat d'una olor, especialment el que deixa una bèstia al seu pas. Conjunt dels instruments de vent d'una orquestra o d'una banda. Corda [...]
|
|
80.
càrrega
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que es posa sobre algú o alguna cosa per a ésser transportat. Aquesta bèstia porta massa càrrega. Tota la càrrega que porta són 2 quintars de palla. Un home amb una càrrega de fenc a l'esquena. Un carretó amb una càrrega de sorra. Quantitat [...]
|
empènyer
[en registre informal, l'infinitiu pot prescindir de la r final quan va seguit d'un pronom enclític començat per consonant, empenye'l o empenye-la en comptes de empènyer-lo o empènyer-la ]
1 v. tr. [LC] Moure o tractar de moure exercint una pressió. Empènyer un carretó. Érem dos a empènyer la barca, però no la podíem avarar. La bèstia prou tira, però el carro no es desencallarà pas si no l'empenyen pel darrere. La gent que venia al darrere ens empenyia, i havíem d'avançar a la força. El vent empenyia la nau devers l'illot. Empènyer amb la mà, amb el peu. Empènyer una porta perquè s'obri o es tanqui.
2 v. tr. [LC] Fer pressió (sobre algú) perquè faci quelcom. Els seus adeptes l'empenyeren a intentar-ho. Ho feu empès per les circumstàncies. La necessitat l'empenyia a robar.
3 [LC] qui dia passa, any empeny Expressió que indica que hom no fa gaire cas de les coses desagradables de cada dia o de les conseqüències d'esdeveniments que no l'afecten d'una manera immediata.
[en registre informal, l'infinitiu pot prescindir de la