Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

desacostumar

v. tr. [LC] Fer perdre (a algú) el costum, l'habitud, d'alguna cosa, de fer alguna cosa. L'hem de desacostumar de llevar-se tan tard.
intr. pron. [LC] Perdre el costum, l'habitud, d'alguna cosa, de fer alguna cosa. Difícilment es desacostumarà de fumar.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions