1 1 v. tr. [LC] [DE] [SP] Provocar a un combat, a una lluita, a una competició. Jo defugia el combat, però ell em va desafiar. Desafiar algú a córrer, a saltar, a nedar. Desafiar a caramboles, als escacs. 1 2 v. tr. [LC] Afrontar, no témer la lluita (amb alguna cosa). Desafiar la tempesta, la fúria del vent. Desafiar els perills. Desafiar la fortuna. Desafiar la mort. 2 tr. [LC] Dir (a algú) que no és capaç de fer una cosa per incitar-lo a fer-la. Et desafio que no ho endevines.
