Resultats de la cerca frase exacta: 17
|
1.
desafinar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar afinat (un instrument músic). La calor ha desafinat el piano. Un instrument músic, cessar d'estar afinat. Aquesta arpa s'ha desafinat. No donar exactament el to (d'una nota musical). Ha desafinat totes les notes altes. Un cantant, un violinista, que desafina. [...]
desafinar
|
|
2.
desafinar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
desafinar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 mús [la voz, un instrumento] desafinar. Los bajos desafinan, els baixos desafinen. 2 fig i fam [desvariar] desvariejar, desvariar. v pron 3 desafinar-se. [...]
|
|
4.
desafinar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 mús desentonar, desafinar en. Ha desafinat totes les notes altes, ha desentonado todas las notas altas. 2 abs desafinar. Un cantant que desafina, un cantante que desafina. 3 [un instrument] destemplar, desacordar, desafinar. La calor ha desafinat el piano, el calor ha destemplado el piano [...]
|
|
5.
desafinar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. desacordar destrempar(un instrument) 2 v. intr. desentonar sortir de to Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
6.
desafinada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de desafinar una nota. [...]
|
|
7.
desafinació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de desafinar o de desafinar-se; l'efecte. [...]
|
|
8.
desafinament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de desafinar o de desafinar-se; l'efecte. [...]
|
|
9.
desacordar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: acordar] v tr 1 [poner en desacuerdo] desacordar. v intr 2 mús desafinar, desentonar. v pron 3 [olvidarse] perdre la memòria. [...]
|
|
10.
chirriar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [Se conjuga como: desviar] 1 [las ruedas] xerricar, xerriquejar. 2 [las puertas, ventanas, etc] grinyolar, garranyigar, carrisquejar. 3 [los pájaros] xerrotejar, garrular. 4 fig i fam [cantar mal] desafinar, desentonar. 5 [al freírse] xauxinar, xauxinejar. [...]
|
desafinar
1 v. tr. [LC] [MU] Fer cessar d'estar afinat (un instrument músic). La calor ha desafinat el piano.
2 intr. pron. [LC] [MU] Un instrument músic, cessar d'estar afinat. Aquesta arpa s'ha desafinat.
3 v. tr. [LC] [MU] No donar exactament el to (d'una nota musical). Ha desafinat totes les notes altes. Un cantant, un violinista, que desafina.