FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Veu pública de lloança o de blasme, reputació favorable o desfavorable. Tenir bona fama, mala fama. Té fama de valent. Notorietat deguda a l'excel·lència d'una persona en el seu art, professió, etc., a l'excel·lència d'un remei, d'una cosa qualsevol [...]
f 1 fama. Tener buena fama, mala fama, tenir bona fama, mala fama. 2 cobra buena fama y échate a dormir agafa (o cria) fama i posa't a jeure. 3 conquistar fama agafar fama, tornar-se famós. 4 dar fama donar fama, fer conèixer, acreditar. 5 de fama [afamado] de fama. Un médico de fama, un metge de [...]
f 1 fama. És un metge de fama, es un médico de fama. 2 agafa (o cria) fama i posa't a jeure cobra buena fama y échate a dormir. 3 tenir fama de tener fama de. 4 tenir bona (o mala) fama tener buena (o mala) fama. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
nom. Fer-se un nom, adquirir fama. Bon nom, fama de bo. Mal nom, fama de dolent. renom. És una pintora de renom. anomenada reputació notorietat(obra, fet, etc.) celebritat. Les aigües han donat celebritat a aquell poblet. popularitat prestigi, ascendent degut a la fama adquirida. glòria. Només [...]