131.
Sigles. Escriptura. Punts i espais
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Les sigles s'escriuen sense deixar espais en blanc entre lletres i sense marcar la suspensió de mots
amb punts.
Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya * D.O.G.C. DOGC
Direcció General de Política Lingüística * D G P L DGPL [...]
|
132.
Sigles. Escriptura. Majúscules i minúscules
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
.
IDESCAT o Idescat Institut d'Estadística de Catalunya
RENFE o Renfe Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles
Excepcionalment, algunes sigles s'escriuen en minúscules, amb la lletra inicial majúscula, perquè
són marques registrades o noms que, encara que s'han format com a sigles, han esdevingut [...]
|
133.
Sigles. Apostrofació. Pronunciació i grafia
[PDF, 313 kB]
Font
Abreviacions
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
A l'hora de pronunciar una sigla i d'escriure l'article definit o la preposició de que la precedeixen
es produeix una dependència d'un procés respecte de l'altre; és a dir, una pronúncia pot condicionar
el criteri d'apostrofació i una grafia pot condicionar un o altre tipus de lectura.
Per [...]
|
134.
coma després del nom d'una empresa / coma abans de les sigles SA, SL
Font
Fitxes de l'Optimot
Entre el nom d'una empresa i la sigla que l'acompanya i que informa del tipus d'empresa de què es tracta, és optatiu posar-hi la coma. Així doncs, es pot dir, per exemple:
Clau de Sol, SA o Clau de Sol SA
Factoria, SL o Factoria SL
Ara bé, quan es tracta d'una abreviatura (amb lletres minúscules [...]
|
135.
Apostrofació davant del prefix a- amb valor negatiu: la anormalitat o l'anormalitat?, la asèpsia o l'asèpsia?
Font
Fitxes de l'Optimot
Davant de mots que contenen el prefix a- amb valor negatiu, l'article femení la s'apostrofa d'acord amb les regles ortogràfiques generals que regulen l'apòstrof: l'anormalitat, l'asèpsia, l'asimetria, l'amoralitat.
En els textos que es difonen per escrit, no hi ha confusió entre l'anormalitat i [...]
|
136.
Ser o estar davant d'adjectiu o participi (éssers animats) / En Joan és tranquil o En Joan està tranquil?
Font
Fitxes de l'Optimot
cap ben clar.
Quan va arribar a l'hospital ja era/estava mort.
De la mateixa manera, segons els parlars, s'usa tant ser com estar davant de certs participis, sense que la tria d'un o altre alteri el significat de la frase. Per exemple:
Nelson Mandela és/està enterrat a Qunu.
Hi ets/estàs convidada [...]
|
137.
Ser o estar davant d'adjectiu o participi (subjecte inanimat) / La porta és oberta o La porta està oberta?
Font
Fitxes de l'Optimot
resultat d'un procés de canvi (amb estar), en general no duen un verb o un altre segons el matís de significat, sinó segons quina sigui la solució més habitual en cada parlar. Per exemple:
La porta és oberta.
La porta està oberta.
Aquest vespre la sala serà buida.
Aquest vespre la sala estarà buida [...]
|
138.
abreviació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reducció gràfica d'un mot o d'una frase per mitjà d'abreviatures, sigles, acrònims, etc. [...]
de2
[pot revestir la forma ![]() |
139.
va i davant de verb: va i diu...
Font
Fitxes de l'Optimot
L'expressió va i, que generalment va seguida del verb que complementa, es fa servir per expressar que l'acció indicada pel verb s'ha fet inesperadament i sense pensar-s'hi, com ara va i diu... Aquesta expressió és pròpia de l'àmbit col·loquial i per aquest motiu convé restringir-ne l'ús a [...]
|
140.
de 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Al voltant del pou. Al darrere de tothom. Damunt de la taula. Davant de la casa. Dalt del campanar. Darrere certs substantius, un exemple particular de la classe designada per aquests. La ciutat de Manresa. La vila de Calella. El regne d'Itàlia. L'illa de Mallorca. El desert del Sàhara. El [...]
|