141.
esbarrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excedir-se, errar-se, dir o fer disbarats. Qui molt xerra molt s'esbarra. Desprendre's (d'una cosa). Caure, rodolar, pendent avall. L'ase s'esbarrà per aquests rodals. Trencar-se les barres. [...]
|
142.
desfardar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Netejar de farda. Treure's, descordar-se, afluixar-se, allò que embarassa, acalora, etc. Es desfardaren de llurs mantes. [...]
|
143.
encovar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ficar-se en una cova, un cau, etc. Per Sant Lleonard, s'encoven o s'ajoquen els lirons. [...]
|
144.
gruer -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'empra en la caça de la grua, s'aplica als ocells rapinyaires. Un falcó gruer. [...]
encovar-se
v. intr. pron. [LC] Ficar-se en una cova, un cau, etc. Per Sant Lleonard, s'encoven o s'ajoquen els lirons. |
145.
rompuda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de rompre o de rompre's; l'efecte. Terra que es romp a fi de conrear-la. [...]
|
146.
vanaglòria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Glòria més aparent que real, glòria que hom s'atribueix per mèrits que no s'ho valen. [...]
|
147.
espellir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Descloure's. [...]
|
148.
Abanell, platja de s'
Font
Nomenclàtor de Catalunya
Selva
Blanes
Abanell, platja de s'
Litoral (platja, badia, punta...) [...]
|
149.
abraonar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cenyir amb força (algú) amb els braons. Alguns fidels abraonaven la imatge del sant. Llançar-se contra algú o alguna cosa. El lleó s'abraonà a l'home adormit. El noi s'abraonà damunt del lladre. Samsó s'abraonava amb les feres. S'abraonà contra l [...]
|
150.
atenuat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En bot., que s'estreny o s'aprima progressivament vers l'àpex o vers la base. Fulles atenuades. [...]
|