1 1 f. [BOS] [LC] Planta perenne i rizomatosa de la família de les gramínies, forta i de gran desenvolupament, de fulles amples i flors agrupades en panícula terminal, procedent de l'Àsia, sovint plantada i naturalitzada a les vores de rambles i torrenteres, riberals dels rius i marges de camins (Arundo donax). Un camí vorejat de canyes. El vent vinclava les canyes del torrent. 1 2 [AGA] [BOS] canya americana Bambú 1. 1 3 [BOS] canya borda Canyís 2. 1 4 [AGA] [BOS] canya d'Amèrica Bambú 1. 1 5 [BOS] canya d'arenal Borró 4. 1 6 [AGA] [BOS] canya d'Índia Planta de la família de les cannàcies, rizomatosa, de fulles el·líptiques, acuminades i amb grans flors asimètriques, rosades, vermelloses o clapades de groc, cultivada com a ornamental (Canna indica). 1 7 [AGA] [BOS] canya de rosaris Canya d'Índia. 1 8 [BOS] canya de sabonetes Canya d'Índia. 1 9 [AGA] [BOS] canya de sucre Canya dolça a). 1 10 [AGA] [BOS] canya dolça a) Planta cultivada de la família de les gramínies, rizomatosa, que fa unes canyes robustes i massisses de què s'extreu el sucre (Saccharum officinarum). 1 10 [AGA] [BOS] canya dolça b) Melca dolça. 2 1 f. [BO] [LC] Tija de les plantes gramínies, fistulosa i proveïda d'envans transversals als nusos. Amb quatre brins de bruc i una canya, va fer una escombra. Un canó fet d'un tros de canya. Estar magre, ésser prim, com una canya. Les espigues eren perles, i les canyes, totes d'or. 2 2 f. [BO] [LC] Tija buida d'altres plantes. 3 1 f. [LC] córrer canyes Figurar un torneig lluitant amb canyes en lloc de llances. 3 2 [LC] no deixar canya dreta Fer una gran destrossa. 4 1 f. [LC] canya d'una columna Part d'una columna situada entre el capitell i la base. 4 2 [LC] canya de l'àncora Part de l'àncora situada entre l'anella i la creu. 4 3 [LC] canya de la mitja Part que cobreix la cama. 4 4 [AGP] [LC] canya de pescar Estri de pesca fluvial o marítima constituït bàsicament per una tija d'un cap de la qual penja un fil proveït a l'altre cap d'un ham o de diversos. 4 5 [LC] canya del pulmó Tràquea 1. 4 6 [LC] canya del rem Part més prima del rem. 4 7 [LC] [TRA] canya del timó Arjau. 4 8 f. [AGR] [MD] Canyella². 4 9 f. [IMI] En els calçats alts, peça de cuir que cobreix els turmells. 4 10 f. [IMI] Palla 5. 4 11 f. [IMF] [IMI] Tija d'algunes claus de pany. 4 12 f. [MU] Llengüeta de certs instruments musicals aeròfons. 4 13 f. [TRA] Barreta que es passa entre els fils d'ordit, durant les operacions de nuar i de teixir, per tal de separar-los i mantenir-los ordenats. 5 f. [TRA] canya del moc Corda que, partint de l'extrem inferior del moc, s'insereix a cada costat de la roda de proa. 6 f. [ED] [HO] Aiguardent obtingut de la melassa del sucre de canya. 7 f. [LC] Mesura de cervesa.