171.
endormiscar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mig adormir. La veu monòtona del rapsode endormisca l'auditori. En Dani s'endormisca en un racó. [...]
endormiscar
|
172.
logopèdia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Correcció, mitjançant tècniques de reeducació, dels defectes de la veu o de l'expressió oral i escrita. [...]
|
173.
micropia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fenomen subjectiu pel qual qui el pateix veu els objectes més petits que no són en realitat. [...]
|
174.
recitar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dir en veu alta de memòria. Recitar un poema. Cantar (l'ofici diví) sobre un sol to. [...]
|
175.
xiscle
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Crit amb veu aguda i penetrant com el que fa llançar un dolor agut, el terror, etc. [...]
|
176.
cridaner -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que crida contínuament, que fa crits. Quina criatura més cridanera! Ets un cridaner. De to molt intens, excessivament viu. Colors llampants i cridaners. Un blau cridaner. Estrident, s'aplica a un so, a una veu. La veu cridanera d'aquell company de classe no l'ajudava [...]
|
177.
abaritonat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tirant a baríton, que sembla de baríton. És un tenor abaritonat. Té una veu abaritonada, de color abaritonat. [...]
|
178.
acontraltat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tirant a contralt, que sembla de contralt. És una soprano acontraltada. Té una veu acontraltada, de color acontraltat. [...]
|
179.
afònic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Privat de l'ús de la veu. Estic afònic. Mancat de vibracions vocàliques, s'aplica a alguns fonemes. [...]
|
180.
lànguid -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dèbil, mancat d'energia, de vigor, d'empenta. Una veu lànguida. Prendre en alguna cosa un interès lànguid. [...]
|