desfer
1 1 v. tr. [LC] Separar les parts o les peces constitutives (d'una cosa) sense destruir-les. Heu de desfer tot el tros de paret que teniu fet. Desfer una pila.
1 2 [LC] desfer un envelat (o un cadafal, o una màquina, etc.) Desmuntar un envelat, un cadafal, una màquina.
2 1 v. tr. [LC] Llevar (a una cosa) la forma o l'estructura anul·lant les operacions que les hi han donades. Desfer una llaçada, un pentinat, els rulls. Desfer un nus, una costura.
2 2 [LC] desfer el camí Tornar endarrere pel mateix camí.
2 3 [LC] desfer un casament a ) Fer que no arribi a celebrar-se un casament que es tenia concertat.
2 3 [LC] desfer un casament b ) Anul·lar un casament.
2 4 [LC] desfer un tracte Anul·lar un tracte.
2 5 v. tr. [LC] per ext. Desfer un malentès, un embolic. Desfer un argument.
3 1 v. tr. [LC] Deslligar, descordar, etc., (allò que ens subjecta, que volem treure'ns, etc.). Desfer-se el cinyell, la cotilla, les bandes.
3 2 v. intr. pron. [LC] Desembarassar-se, desempallegar-se. Desfer-se algú del feix, del farcell, que duia. Desfer-se d'un prejudici. Desfer-se d'un importú. Desfer-se d'un enemic. Desfer-se d'algú, matant-lo.
4 1 v. tr. [LC] Fondre, dissipar, dissoldre, reduir a miques. El sol desfà la neu. El ponent ha desfet els núvols. Desfer en aigua un terròs de sucre, un gra de sal.
4 2 v. intr. pron. [LC] Ja s'ha desfet la neu. Desfer-se els núvols en pluja.
4 3 [LC] desfer xocolata Deixatar-la en aigua, en llet, etc.
4 4 v. intr. pron. [LC] desfer-se en plors (o en llàgrimes, o en compliments, etc.) Manifestar-los sense cap contenció.
5 v. tr. [DE] [LC] Derrotar completament. Desfer l'exèrcit enemic, l'esquadra enemiga.
