diable
1 1 m. [AN] [LC] [RE] En la religió cristiana, esperit del mal. El diable temptà Eva en el paradís terrestre.
1 2 m. [AN] [LC] [RE] Àngel rebel. Els diables de l'infern.
1 3 m. [AN] [LC] [RE] Príncep dels àngels rebels.
1 4 m. [JE] [LC] Personatge disfressat de diable que va en colla i pren part en diverses festes populars ballant amb bengales enceses i llançant pertards. Colla de diables. Ball de diables.
1 5 [LC] [RE] anar-se'n una cosa al diable Ésser perduda sense remissió.
1 6 [LC] donar-se al diable [o donar-se a tots els diables] Desesperar-se, impacientar-se excessivament.
1 7 [LC] que el diable se m'emporti si... Expressió per a indicar que és ver el que anem a dir.
1 8 [LC] tenir el diable al cos Ésser viu, turbulent, entremaliat.
2 1 m. [LC] Persona que hom compara a un diable, especialment per temerari, turbulent, entremaliat. Aquest menut és un diable: no pot estar quiet un moment.
2 2 m. [LC] Davant d'un nom de persona o de cosa introduït per la preposició de , manifesta l'admiració, l'estranyesa o el rebuig que causa. Diable de dona: no sé com es treu la feina dels dits. Diable d'home: com ho pot haver endevinat? Aquest diable de corbata m'estreny massa el coll.
2 3 [LC] ésser un pobre diable Ésser un pobre home.
3 m. [ZOM] diable de Tasmània Mamífer marsupial, carnívor, de marsupi poc profund i en forma de ferradura, i de pelatge curt i fosc amb taques blanques (Sarcophilus laniarius ).
4 m. pl. [LC] Dimoni 4. Què diables feu per aquí fora?
