menjar1
1 1 v. tr. [HO] [LC] Mastegar i empassar-se (un aliment sòlid). Menjar pa. Ja has menjat arròs? Els moltons mengen herba. Menjar de pressa, a poc a poc, a cremadent. Menjar tres cops el dia. Menjar tot sol. Menjar a casa, al restaurant, al tren. La gana ve menjant.
1 2 [LC] menjar a dos queixos Menjar ràpidament, voraçment, sense esperar que es refredi.
1 3 [LC] menjar a tot past Menjar consuetudinàriament.
1 4 [LC] menjar amb la vista [o menjar amb els ulls] Tenir més o menys desig de menjar segons la bona o mala presentació dels aliments.
1 5 [LC] menjar bé Mastegar, empassar-se, etc., el menjar bé, amb apetit.
1 6 [LC] menjar com un ogre Menjar molt i voraçment.
1 7 [LC] menjar com una llima Menjar molt.
1 8 [LC] menjar en el mateix plat Ésser molt amics.
1 9 [LC] menjar en quatre bocinades una cosa Menjar-la de pressa.
1 10 [LC] menjar un mos [o menjar una mossada] Fer una menjada lleugera.
2 1 v. tr. pron. [HO] [LC] [amb complement directe determinat] Menjar-se un pa sencer. Ja t'has menjat tot l'arròs? El gat s'ha menjat un tall de peix.
2 2 v. tr. pron. [LC] per ext. Menjar-se algú a petons, a festes. No tinguis por que se't mengi, no tinguis por d'ell. Pobre gos, quantes picades! Les puces se'l mengen.
2 3 [LC] menjar-se amb els ulls Mirar àvidament.
2 4 [LC] menjar-se la partida Endevinar un intent.
2 5 [LC] menjar-se les ungles Rosegar-se-les.
3 1 v. tr. [LC] Consumir, fer desaparèixer. Aquesta cuina menja molt carbó. Menjar un afer molt diner.
3 2 v. tr. pron. [LC] Aquesta despesa se'm menjaria la setmanada. S'ha menjat l'herència del seu pare. El mal se li menja la carn. El rovell s'ha menjat el ferro forjat de la barana. Quan parla, es menja la meitat dels mots. L'aigua es menja la terra de les vores, la platja. La barba se li menja mitja cara.
3 3 v. tr. pron. [JE] En certs jocs, guanyar (una peça) al contrari. Amb dues jugades se li ha menjat la reina.
