11.
sardònic
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
V. riure². [...]
|
12.
compixar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mullar amb la pròpia orina. compixar-se de riure Pixar-se de riure. [...]
|
13.
jutipiri
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gest fet amb la cara o amb les mans per riure's d'algú o per fer riure. [...]
|
14.
risible
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la facultat de riure. L'home és l'únic animal risible. Que pot excitar el riure. [...]
|
15.
riallera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ganes de riure. [...]
|
16.
risibilitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Facultat de riure. [...]
|
17.
irrisori -òria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa riure. Insignificant. [...]
|
18.
sardònicament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sarcàsticament, amb riure sardònic. [...]
|
19.
irritant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que irrita. Té un riure irritant. [...]
|
20.
enriolar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer venir ganes de riure (a algú). Fa una mímica que enriola milers d'espectadors. Agafar ganes de riure. En Jaume s'enriolava per no res. [...]
|