41.
plomar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar la ploma (a un ocell). Plomar un pollastre. Despullar (algú) del seu diner, especialment en el joc. Un ocell, posar ploma. [...]
|
42.
peculat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apropiació indeguda del diner públic. [...]
|
43.
ramillet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Diner de billó de València. [...]
|
44.
botí 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt d'objectes de valor, com armes, diner, bestiar, etc., que hom agafa com a profit d'una victòria, d'una empresa reeixida, etc. [...]
|
45.
dinal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que valia un diner. Pa dinal. [...]
|
46.
usurer usurera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que presta diner amb usura. [...]
|
47.
adinerar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Canviar (un gènere) en diners. Adinerar el gra, el blat, el vi, l'oli. Algú, treure de la venda (d'una cosa) més diner del que podia esperar. Aquest sap adinerar tot el que porta al mercat. Arreplegar diner, fer-se ric. Persones que només pensen a adinerar. [...]
|
48.
pecúnia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Diner 2 1. On anirem, sense pecúnia? [...]
|
49.
barcelonès -esa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Diner barcelonès. barcelonès d'argent Croat de Barcelona. [...]
|
50.
pecuniàriament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En diner efectiu. Mirant a l'aspecte pecuniari. [...]
|