1 1 m. [LC] [QU] [ML] Metall blavenc, inelàstic, fusible i pesant que, en contacte amb l'aire, s'altera superficialment i es torna gris (símbol, Pb; nombre atòmic, 82; pes atòmic, 207,2). Un canó de plom. Fondre plom. 1 2 [LC] ésser un plom [o ésser com un plom] Ésser molt pesat. 2 1 m. [LC] [TRA] [AGP] Pes, sovint de plom, emprat com a bolla. 2 2 m. [LC] [TRA] [AQ] Tros de plom lligat a l'extrem d'una corda o d'un cordill per a sondar, per a assenyalar la direcció vertical. 2 3 [LC] [HIG] a plom loc. adv. Verticalment . Caure a plom. 2 4 [LC] estar fora de plom [o perdre el plom] Decantar-se de la posició vertical. 2 5 m. [LC] [TRA] Tros de plom enganxat a una xarxa de pescar. 2 6 m. [IMI] Peça de plom emprada com a pes en una balança. 3 m. [EE] [LC] [AQ] [LC] Fusible, especialment en una instal·lació elèctrica domèstica. S'han fos els ploms. 4 1 m. [NU] En numism., objecte en forma de moneda. 4 2 m. [NU] Pellofa 2 .
