escapar
1 1 v. intr. [LC] Una cosa, cessar d'ésser retinguda per algú. La ploma li escapà de la mà. El llibre li escapà de les mans.
1 2 v. intr. [LC] per ext. La vida li escapa.
1 3 v. intr. [LC] L'expressió d'algun sentiment o d'algun coneixement, no poder ésser continguda o amagada per algú. Li escapà aquesta exclamació. Li va escapar de dir-ho a son pare.
1 4 v. intr. pron. [LC] No li ho volia dir i se'm va escapar.
1 5 v. intr. [LC] No estar a l'abast d'algú o no formar part dels seus plans. Això escapa a les meves possibilitats. Escapa al meu propòsit fer altres consideracions. Res no escapava a la seva vigilància.
2 1 v. intr. pron. [LC] Algú, allunyar-se alliberant-se d'allò que el reté, d'un perill. Avui s'han escapat tres presos. L'ocell s'ha escapat de la gàbia. Alguns dels nostres s'escaparen davant l'enemic. Ens hem escapat d'una i bona.
2 2 v. intr. pron. [LC] per ext. S'escapa fum per les escletxes. Se li ha escapat l'avió, l'ha perdut. Escapar-se una cosa de les mans. Escapar-se una cosa de la memòria.
2 3 [LC] escapar-se a algú alguna cosa No adonar-se d'alguna cosa. Això ha dit en el seu discurs? Se m'havia escapat ben bé.
2 4 [LC] escapar-se el riure a algú No poder-lo contenir o dissimular.
2 5 [LC] escapar-se-li la mà a algú Anar-se-li'n la mà a algú.
3 1 v. intr. pron. [IT] [LC] Un punt d'un teixit, no enllaçar amb el punt de la passada contigua que li correspon. Li ha caigut una agulla de fer mitja i s'han escapat tots els punts. Un fil escapat.
3 2 v. intr. pron. [LC] per ext. Només eren bons per a trobar defectes i punts escapats.
