FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Partícula equivalent a una proposició afirmativa responent a una interrogació expressada o sobreentesa, repetint una afirmació feta anteriorment, anticipant-la. —Vindràs, demà? —Sí. —I què va respondre ell? —Que sí. Respon [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cavitat o depressió, especialment orgànica. Cavitat aèria dels ossos del crani i de la cara, que comunica amb les fosses nasals. Si etmoidal. Si esfenoidal. Si frontal. Si maxil·lar. Dilatació en un conducte o vas. Si de l'aorta. Depressió entre dos lòbuls [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma corresponent al pronom reflexiu o recíproc de tercera persona quan forma part d'un grup preposicional. Ell parla sempre de si mateix. Ella parla sempre de si mateixa. Està fora de si. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En el cas, considerat possible, en què. Si cuites, encara el podràs atrapar. Si plou, no surtis. Si vols parlar-li, vine aquest vespre. Introduint proposicions que fan de complement d'un verb que expressa dubte, interrogació. Jo no sé pas si vindrà. Pregunta-li si ho sap [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de sí, sís i si, sis.
S'escriu sí, sís en els casos següents:
quan és un adverbi d'afirmació: Diu que sí [...]