Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

cas1

1 1 m. [LC] Dels diversos esdeveniments, estats, circumstàncies, que es poden produir o donar, un d'ells, el que s'escau a produir-se, el que es dona. M'ha passat un cas extraordinari: no he reconegut el meu germà. És un cas singular, estrany, rar, és tot un cas. Un cas previst, fortuït. És un cas que passa sovint. La Teresa ha trobat un nou cas. En la discussió del problema hem de considerar tres casos distints. Resoldre un triangle en el cas de conèixer dos costats i l'angle comprès entre aquests dos costats. Obrar segons el cas. Què faries tu en aquest cas? En tots els casos. En cap cas. Aquella noia és un cas extraordinari de violinista precoç.
1 2 [LC] posar-se en el cas d'algú Fer-se càrrec de la situació d'un altre. Poseu-vos en el meu cas i em donareu la raó.
1 3 [LC] això fa al cas [o això és del cas] És propi, adequat, a la situació, a les circumstàncies. Sempre parla de coses que no fan al cas.
1 4 [LC] estar en el cas de fer una cosa Estar en situació de fer-la.
1 5 [LC] posar per cas Suposar a manera d'exemple. Posem per cas que tens un accident a l'estranger: l'assegurança paga totes les despeses. Podríem anar a viure, poso per cas, a Arbeca.
1 6 [LC] posat cas que [o donat cas que] Suposant que. Posat cas que ell vingui, avisa'm.
1 7 [LC] és cas de És l'ocasió per. És cas de veure si podem ajudar-la. Què és cas de demanar-li'n, si ja els ha acabats!
1 8 [FS] [LC] [RE] cas de consciència Situació de fet en què la consciència té dubtes sobre la legitimitat d'una acció. Estudiar, resoldre, un cas de consciència. És un cas de consciència de casar aquesta noia amb aquell brètol.
1 9 [LC] cas de força major Cas contra la força del qual no hi ha res a fer, no hi cap lluitar.
1 10 [LC] [RE] cas reservat Pecat del qual hom no pot ésser absolt per un confessor ordinari.
1 11 [LC] el meu cas (o el teu cas, etc.) El que em convé, et convé, etc. Fas ton cas si et cases del teu braç. Aquest és el meu cas!
1 12 [LC] en cas de loc. prep. Si es produeix la cosa que s'indica. En cas de perill, feu sonar l'alarma. En cas de guerra, tancaran la frontera.
1 13 [LC] en cas que loc. conj. Si s'esdevé la cosa que s'indica. En cas que el despatxin, té dret a una indemnització.
1 14 [LC] en tot cas loc. adv. Passi el que passi, en qualsevol cas.
1 15 [LC] ésser cosa de gran cas Ésser de molta importància, de gran consideració.
1 16 [LC] ésser un cas com un cabàs [o ésser un cas] Algú, tenir un comportament fora del que és normal o habitual. No saps callar a temps, ets un cas com un cabàs! La Rita és un cas: sempre arriba tard!
1 17 [LC] cas perdut a) Persona de qui no es pot esperar esmena. Caram, ja veig que ets un cas perdut: mai no aprendràs a dir que no!
1 17 [LC] cas perdut b) Fet, situació, que no té solució.
1 18 [LC] estar al cas d'alguna cosa Atendre-la.
1 19 [LC] fer cas de [o fer gran cas de] Considerar com a important, digne de posar-hi esment. Sempre faig cas dels seus consells.
1 20 [LC] no sigui cas que [o no fos cas que] loc. conj. En previsió de les conseqüències negatives d'un fet. M'emporto el paraigua: no sigui cas que plogui.
1 21 [LC] per si de cas loc. adv. Per si s'esdevé la circumstància en què cal. Pren diners, per si de cas.
1 22 [LC] si de cas [o si per cas] loc. conj. a) Si tal cosa s'esdevenia, si ho creieu convenient. Si de cas ve, no li digueu que ja he arribat.
1 22 [LC] si de cas [o si per cas] loc. adv. b) En tot cas. No ho podrem acabar demà; si de cas vindrem despús-demà. Pren diners, si per cas.
1 23 [LC] un cas com un cabàs Fet digne de ser comentat pel seu caràcter sorprenent. Avui m'ha passat un cas com un cabàs.
2 m. [LC] [MD] Invasió individual d'una malaltia. Hi ha hagut a la ciutat tres casos de còlera. Un cas greu de verola.
3 1 m. [FL] En certes llengües, categoria gramatical del substantiu, l'adjectiu i el pronom relacionada amb la funció sintàctica que aquests realitzen dins l'oració. El llatí té sis casos: el nominatiu, el vocatiu, el genitiu, l'acusatiu, el datiu i l'ablatiu.
3 2 m. [FL] En ling. generativa, marca abstracta relacionada amb la funció sintàctica que realitza un sintagma nominal.
3 3 [FL] [LC] cas directe Cas nominatiu o cas acusatiu en les llengües clàssiques.
3 4 [FL] cas oblic [o cas inactiu] Cas d'una declinació, llevat del nominatiu.
3 5 [FL] cas recte Cas nominatiu, propi del subjecte de l'oració.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions