21.
alarmisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de pensar o d'obrar fundada en una visió desproporcionadament alarmant d'una actuació, d'una situació, etc. [...]
|
22.
desvariejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dir o pensar coses fora del sentit comú, desraonades, inconnexes per efecte de la febre, d'una viva excitació, etc. [...]
|
23.
maliciós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinat a pensar mal. Fet amb malícia, que conté malícia. Fet amb picardia, amb una segona intenció. Un somriure maliciós. [...]
|
24.
anguniejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer posar anguniós. La manca de notícies teves ens angunieja. Posar-se anguniós. S'anguniejava de pensar que potser no el tornaria a veure. [...]
|
25.
elucubrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Compondre (una obra d'enginy) a força de treball. Pensar fent divagacions o disquisicions. Elucubrar fantasies. Elucubrar sobre l'origen de l'univers. [...]
|
26.
malfiar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No fiar-se, pensar mal. Malfieu-vos d'aquell home: si pot, us enredarà. Malfieu-vos de l'amor. Ja me n'havia malfiat. En Pere començava a malfiar-se. [...]
|
27.
al·lusió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'al·ludir; l'efecte. Paraules amb què hom al·ludeix. Figura retòrica que consisteix a evocar una cosa per mitjà d'una altra que hi fa pensar. [...]
|
28.
sintonitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (un receptor) en sintonia amb un emissor. Coincidir en la manera de pensar o de sentir. Fa poc que ens coneixem però vam sintonitzar de seguida. [...]
|
29.
efeminat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que mostra un caràcter, un aspecte o un comportament generalment atribuït a les dones. Malgrat aquests costums, no hem de pensar que sigui un home efeminat. Home efeminat. [...]
efeminat -ada
|
30.
egocentrisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manera de pensar o d'obrar fundada en el fet de sentir-se a si mateix com el centre en què convergeix l'actuació pròpia o la dels altres. [...]
|