1 f. [LC] [AGA] [BOS] Planta de la família de les quenopodiàcies, de fulles basals ovades, grosses, amb el pecíol i el nervi mitjà molt desenvolupats, flors verdoses, en inflorescència densa, i fruit embolcallat pels tèpals, cultivada com a verdura (Beta vulgaris var. vulgaris). 2 [LC] [BOS] bleda borda Bleda silvestre, d'arrel prima i fulles més petites, pròpia d'indrets ruderals i de sòls salins (Beta vulgaris ssp. maritima). 3 m. i f. [LC] Persona no gens espavilada, mancada de vivor, de tremp. És una bleda assolellada. No en farem res, d'ell: és un bleda.
