Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

goig

m. [LC] [RE] Emoció causada per la contemplació d'una cosa que plau granment, per l'esperança d'obtenir allò que abelleix, per l'adquisició del bé desitjat. Quin goig seria per a mi de tornar-lo a veure! Tot el poble sortí amb gran goig a rebre'l.
[LC] fer goig una cosa Fer bo de mirar-la per la seva ufana, la seva bellesa, etc. Aquest jardí fa goig.
[LC] fer goig a algú una cosa Abellir-li la seva adquisició o obtenció. Si aquest vestit no et fa goig, queda-te'n un altre.
[LC] goig sense alegria Esperança frustrada.
[LC] no fer goig a algú una cosa Esperar-ne alguna cosa de desagradable, d'enutjós, etc.
[LC] bon goig que Contents podríem estar si.
m. pl. [FLL] [AN] [LC] Composició poètica en llaor de la Verge o d'un sant.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions