1 1 adj. [LC] De dimensions superficials, de capacitat, en quantitat, d'intensitat, considerables, que excedeixen la mida ordinària o usual. Una sala gran. Un estany gran. Una plaça gran. El carrer gran o major d'un poble. Un safareig molt gran. Aquestes sabates em són grans. Un gran esforç. Un gran soroll. Un gran nombre. Una gran fortuna. Grans obstacles, grans dificultats. A grans mals grans remeis. 1 2 [LC] en gran loc. adv. En grans proporcions. Despendre en gran. Fer les coses en gran. 1 3 m. [LC] Grandària . De quin gran han de ser? 2 1 adj. [LC] Que és pervingut al límit o a un grau considerablement avançat de la seva creixença. Un home gran. Un noi gran. Fer-se gran un nen. 2 2 adj. [LC] De més edat. El germà gran. Els grans d'estudi. 3 1 adj. [LC] Que ultrapassa el nivell ordinari quant a la condició, els mèrits, les qualitats intel·lectuals, morals. Un gran personatge. Un gran senyor. Un gran escriptor. Un gran home. Una gran ànima. 3 2 m. [LC] [HIH] [PR] Personatge elevat en dignitat. Gran d'Espanya.
