FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tirar a clar. Fer-se de dia. Ja clareja. En clarejar ens llevarem. El dia, el cel, començar a tenir llum solar. Es desperta tot sol quan el dia clareja. Tenir un color poc pujat. —És fosca la roba que ens dueu? —No, més aviat clareja. Ésser clar, no [...]
Els verbs clarejar i aclarir tenen significats diferents.
El verb clarejar és intransitiu i té els significats següents:
1. 'Tirar a clar': Els cabells li claregen.
2. 'Fer-se de dia': Ja clareja.
3. 'Ésser clar, no espès': El brou de l'àvia clareja, En aquest indret, el bosc clareja.
Si es [...]
tan flaco que está. 6 [un teixit] clarearse pron. La brusa et clareja, de tan vella, la blusa se te clarea, de tan vieja. 7 [ésser rar] escasear, ser raro, no abundar. 8 en clarejar [el dia] al clarear el día, al rayar el alba. [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Fer-se de dia. llostrejar o llustrejar néixer el dia esclarir-se el dia (≠ aclarir-se) fer-se de dia trencar l'alba. Apa, lleva't, que l'alba ja trenca. apuntar l'alba rompre l'alba (rompre, v. intr. = rompre's) a punta d'alba(loc. adv.) 2 escassejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esquerda, solució de continuïtat, produïda per contusió en un cos dur. Ferida al cap amb vessament de sang, a causa d'un cop. Fer-se un trenc al front. Tret diacrític de la ce trencada. a trenc d'alba Al moment de començar a clarejar el dia, a punta de dia. a [...]
los veinte años, ranejava als vint anys. 6 [el día, el alba] clarejar, fer-se de dia. Al rayar el alba, en clarejar, en fer-se de dia. 7 rayar a gran altura fig excel·lir, brillar, sobresortir. [...]