1 1 f. [LC] Honor, distinció, admiració, fama, acordats pel consentiment general a una persona o a una cosa. Cobrir-se de glòria. El camí de la glòria. Tenir una cosa a glòria. Treballar per la glòria. 1 2 f. [LC] Allò que dona aquest honor, aquesta distinció, etc. La glòria d'haver salvat la pàtria. 1 3 [LC] sense pena ni glòria V. pena1. 2 1 f. [LC] Esplendor, esclat de la grandesa. Shakespeare és una glòria d'Anglaterra. La glòria de Grècia, de Roma. La glòria de Déu. A major honra i glòria de Déu. 2 2 f. [LC] [RE] [AR] El cel com a estat dels benaventurats que gaudeixen de la presència de Déu. 2 3 [RE] [AR] [LC] glòria eterna [o glòria del cel, o glòria celestial] Glòria 2 2 . 2 4 f. [AR] Fons de cel on es pinten resplendors, àngels, etc. 2 5 m. [RE] Càntic de la litúrgia cristiana que comença en llatí amb els mots «Gloria in excelsis Deo». 3 f. [ME] Conjunt d'anells de colors que envolten l'ombra d'un observador sobre un banc de boira o sobre un núvol.
