moneda
1 1 f. [ECT] [LC] [NU] Objecte de metall, paper o altre suport, emès per l'autoritat reconeguda, emprat com a mesura comuna per al valor material de les coses, com a dipòsit de valor i per a facilitar els canvis. Moneda d'or, d'argent, de coure, de níquel. Batre moneda.
1 2 f. [ECT] [NU] Peça de moneda que consisteix generalment en un petit disc.
1 3 [NU] moneda bracteada Moneda batuda damunt un full metàl·lic molt prim amb un únic encuny de bat, per tant, una sola cara, on el dibuix apareix en relleu.
1 4 [NU] moneda medalla Peça metàl·lica que participa de les característiques de les monedes i de les medalles.
1 5 [LC] [NU] moneda obsidional Moneda que es bat en una plaça assetjada.
1 6 [LC] moneda sonant Moneda metàl·lica, en peces.
2 1 f. [ECT] Unitat oficial de valor. La moneda d'un país. Una moneda forta, feble.
2 2 f. [NU] Diner efectiu d'un país que no està en mans del sistema bancari.
2 3 [ECT] moneda convertible Moneda que pot ésser intercanviada pel seu detentor, dintre uns límits de quantitat determinats, per l'equivalent en moneda d'un altre país al tipus de canvi establert entre ambdues.
2 4 [LC] moneda corrent Moneda vàlida, que està en curs.
2 5 [NU] moneda de compte Unitat imaginària, generalment múltiple d'un tipus monetari circulant, emprada per a la comptabilitat i especialment per a valors importants.
2 6 [ECT] moneda divisionària Moneda que representa una fracció de la unitat monetària i té un valor convencional superior a l'efectiu.
2 7 [LC] [NU] moneda falsa Moneda que imita la moneda legal.
2 8 [ECT] moneda flotant Moneda que és en flotació.
3 f. [LC] ésser moneda corrent Ésser corrent, habitual.
4 f. [NU] Mesura comuna per al valor material.
5 f. pl. [AGA] [BOS] Setins.
