1 1 v. intr. pron. [LC] Un líquid, esbravar-se. Aquesta essència s'ha esbafat. 1 2 v. intr. pron. [LC] Una persona, esbravar-se donant sortida als sentiments, als desitjos continguts. Sempre s'esbafa cridant. 2 1 intr. pron. [LC] Perdre la il·lusió o les ganes de fer una cosa a força d'aplicar-s'hi massa intensament. Si no fas altra cosa que estudiar, t'hi esbafaràs! 2 2 intr. pron. [LC] El temps, l'estat de l'atmosfera, el vent, la nuvolada, millorar després d'haver esclatat la tempesta, d'haver descarregat la pluja, etc., que s'havia anat preparant. A veure si els núvols s'hauran esbafat de llançar pedra. Esperava que s'esbafés aquell vent de tempesta. 3 intr. pron. [LC] Perdre l'ànim. Els assetjats, quan veieren el foc, s'esbafaren i digueren que es rendirien.
