121.
caftà
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Vestimenta llarga fins a mitja cama, oberta per davant, amb mànigues curtes, usada entre turcs, moros, àrabs i altres. [...]
|
122.
jaqueta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de vestir exterior, amb mànigues, oberta de davant, que cobreix el tronc fins més avall de la cintura. [...]
|
123.
multibanda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capaç de sintonitzar diverses bandes de radiofreqüència, generalment des de la freqüència més baixa fins a la més alta. [...]
|
124.
seder 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la seda. Indústria sedera. Sedaire . Sederia 2 . Conjunt de teixits i filats fins. [...]
|
125.
trenca 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça d'abric que arriba fins a mitja cuixa, generalment amb caputxa, confeccionada amb un teixit de llana espès. [...]
|
126.
fart 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha menjat fins a no poder més. Farts com estan, difícilment podran continuar la caminada. Satisfet d'una cosa fins a sentir-ne fàstic, cansat d'una cosa. Estar algú fart de plaers, de divertiments. Ja n'estic fart, de tant d'estudiar. Fartaner, fartanera. És un fart [...]
|
127.
amarar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un hidroavió, una astronau, etc., baixar fins a posar-se en contacte amb la superfície del mar, d'un llac, etc. [...]
pèplum
m. [ED] [LC] Vestidura usada per les dones gregues de l'antiguitat, ampla i solta, que baixava dels muscles fins a la cintura. |
128.
biont
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Organisme o individu, des d'un virus fins a un ésser viu d'organització cel·lular, considerat com a unitat genètica. [...]
|
129.
broix -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rònec, erm. Dormir en terra broixa. Sense res més, sol. La carretera puja fins al llogarret més amagat i broix. [...]
|
130.
cintra
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Curvatura còncava d'una volta. Bastida que sosté una volta, un arc en construcció, fins a estar posada la clau. [...]
|