Resultats de la cerca frase exacta: 15
|
1.
agombolar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir sol·lícitament cura (d'algú) fent tot allò que ell tot sol no podria o no sabria fer. Els avis agombolaven els nets mentre els pares treballaven. Acotxar¹. Acomodar-se. Ajuntar, posar o fer anar plegats (diferents persones o coses). La gent s'havia anat [...]
|
|
2.
agombolar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
|
3.
agombolar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 amparar, cuidar. 2 [acotxar] arropar. v pron 3 adaptarse, acomodarse. Agombolar-se a la foscor, adaptarse a la oscuridad. [...]
|
|
4.
agombolar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Tenir sol·lícitament cura d'algú. gomboldar curar, acotxar. 2 Posar o fer anar plegades diferents coses o persones. ajuntar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
5.
agombolament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'agombolar o d'agombolar-se; l'efecte. [...]
|
|
6.
bo 2 bona
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
infinitiu. Bo d'entendre. Bo de portar. Bo d'agombolar. de bon dir (o fer, etc.) Fàcil de dir, fàcil de fer, etc. Fa de bon portar. Un remei de bon prendre. Que excel·leix en el seu gènere, que posseeix en alt grau les qualitats desitjables. Un bon treballador. Un bon poeta. Un bon [...]
bo2 bona
[ 
|
|
7.
gomboldar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
agombolar(->) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
8.
adaptable
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ajustable acomodable readaptable aclimatable bo d'agombolar, que a tot s'acomoda. Ant. Inadaptable. Inaclimatable. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
9.
acotiar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
agombolar arranjar, acotxar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
10.
abrigar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [resguardar del frío] abrigar. 2 [cubrir con ropa] abrigallar, abrigar. 3 [arropar en la cama] acotxar. 4 [resguardar de la intemperie] abrigar, arrecerar, redossar. 5 mar [una nave] abrigar. 6 fig [proteger contra el desamparo] emparar, agombolar, gomboldar. 7 fig [fomentar] nodrir [...]
|
bo2 bona
[bon quan precedeix l'element que modifica]
1 1 adj. [LC] Que reporta utilitat, satisfacció, benefici, avantatges. Donar un bon consell. Un bon negoci. Estar en bona posició. Aconseguir una bona col·locació. Aigües bones per a l'estómac. Remei bo contra el reuma. És bo de menjar a poc a poc. Han tingut un bon viatge. Una bona notícia. Un bon resultat. És un bon senyal. La collita ha estat bona. Tenir bona opinió d'algú. Fer bona cara a tothom. Comprar a bon preu. Desitjar a algú les bones festes, un bon dia del seu sant, un bon any. Bona sort.
1 2 [LC] fer una cosa a la bona de Déu Fer-la no seguint cap norma, pla, etc., deixant-se anar a l'atzar.
1 3 [LC] donar bo de fer alguna cosa Causar satisfacció, ésser plaent.
1 4 adj. [LC] Que encara serveix, no deteriorat. Aquesta llima encara és bona. Un vestit vell i un de bo.
2 1 adj. [LC] Adequat a un fi assenyalat o proposat, que satisfà el seu objecte. Aigua bona per a beure. Una terra molt bona per al blat. Un home bo per a totes les feines del camp. Temps bo per a batre. Cotxe bo per a anar per mals camins. Un vent bo per a anar cap a Roses. Jo no soc bo per a fer aquestes coses. Això és bo per a dir. Bo per a llençar.
2 2 [LC] ésser bo per a tirar al carrer [o ésser bo per al drapaire] Una cosa, no servir per a res, ésser bona per a llençar.
2 3 adj. [LC] Davant d'infinitiu introduït per la preposició de , denota que és fàcil, que és còmode, de dur a terme l'acció indicada per aquell infinitiu. Bo d'entendre. Bo de portar. Bo d'agombolar.
2 4 [LC] de bon dir (o fer, etc.) Fàcil de dir, fàcil de fer, etc. Fa de bon portar. Un remei de bon prendre.
3 1 adj. [LC] Que excel·leix en el seu gènere, que posseeix en alt grau les qualitats desitjables. Un bon treballador. Un bon poeta. Un bon marit. Un bon exèrcit. Un bon cavall. Un bon dibuix. Una bona escopeta. Un bon govern. Li agraden els bons plats, els bons bocins. Tenir molt bona memòria. Tenir bona conducta. Tenir bona vista, bona orella.
3 2 [LC] fer bo Fer bon temps.
3 3 [LC] fer una cosa bona una altra Ésser molt pitjor que l'altra.
4 1 adj. [LC] Sa³. Estar bo. Separeu els malalts dels bons.
4 2 [LC] estigueu bons [o estigui bo] Fórmules de comiat.
5 1 adj. [LC] Caracteritzat per la bondat moral. Els homes bons i els dolents. Aquella dona és molt bona. És molt bona persona.
5 2 [LC] ésser algú bo com el pa Ésser d'una gran bondat.
5 3 [LC] fer de bo a algú Intercedir a favor seu davant d'un altre.
5 4 [LC] tenir bo Tenir amistat i influència (amb algú).
5 5 adj. [LC] Tractament cordial que es dona a un desconegut. Escolteu, bon home.
5 6 adj. [LC] Simple, crèdul. És un bon home. El bo d'en Joan.
6 m. i f. [LC] Personatge revestit de bones qualitats en una obra literària, cinematogràfica o dramàtica. El bo i el dolent de la pel·lícula.
7 1 adj. [LC] En excés més aviat que en defecte, no petit, considerable, complet. Fer bona mesura, bon pes. Hi ha tres llegües bones. Pesar un quintar ben bo. Una bona estona. Una bona provisió de palla. Un bon nombre de llibres. Ha tingut una bona desgràcia. Bons maldecaps passarà!
7 2 [LC] fer-la bona Fer un bon disbarat.
8 [LC] de bo [o de bo de bo] loc. adv. De debò.
9 [LC] al bo de loc. prep. Al mig de. Al bo de la funció.
10 adj. [LC] bo i Expressió anteposada a un adjectiu, a un adverbi o a un gerundi, que serveix per a emfasitzar-los. Anava bo i distret. Va arribar bo i corrents. La vaig trobar bo i dormint.
11 [LC] a les bones loc. adv. Amistosament, per la persuasió, no recorrent a mitjans restrictius.
12 1 interj. [LC] Exclamació usada per a expressar aprovació.
12 2 interj. [LC] Exclamació usada per a expressar una sorpresa desagradable. Bo! Ara s'ha trencat el llapis.
13 1 m. [LC] Bitllet, etc., en què s'indica que una quantitat, una almoina, etc., ha d'ésser lliurada al portador. Han repartit bons de carn als pobres.
13 2 m. [ECT] Títol de deute emès per un govern, una municipalitat o una societat financera amb la promesa de tornar el diner obtingut en préstec més uns interessos predeterminats al llarg d'un període fixat.
14 f. [JE] En certs jocs de pilota, jugada de desempat. Juguem a vint i la bona.
[