Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

estovar

1 1 v. tr. [LC] Fer tornar tou. Estovar un matalàs. Estovar un rosegó amb aigua. La pluja ha estovat la terra. La calor ha estovat la cera.
1 2 v. intr. pron. [LC] Tornar-se tou. La cera s'estova amb la calor.
2 1 v. tr. [LC] Fer perdre severitat, rigidesa, (a algú). Sap com enginyar-se-les per a estovar els seus pares.
2 2 v. intr. pron. [LC] Algú, perdre severitat, rigidesa. Si li ho demanes tu, s'estovarà.
3 v. tr. [LC] Apallissar.
4 v. tr. [IMI] Posar aigua calenta (dins una bota) perquè s'infli i eviti els traspuaments del líquid que hom hi ha de guardar.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions