Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

polir

1 v. tr. [IMF] [IMI] [LC] Fer llisa i lluent (alguna cosa) fregant-la. Polir el marbre, el vidre. Polir fusta, fullola.
2 v. tr. [LC] Donar (a alguna cosa) tota la correcció, la perfecció, possibles, donant-li l'última mà, revisant-la acuradament. Polir un escrit.
3 v. tr. [LC] Llevar la rusticitat (a algú), instruir-lo en el tracte civil, cortès. Aquest fill vostre és un animalàs: tindreu feina a polir-lo.
4 v. tr. [LC] pop. Robar 1 i 2. Li han polit la bossa i s'ha quedat sense diners.
5 1 v. tr. pron. [LC] pop. Vendre's (alguna cosa). S'ha polit la casa i el cotxe.
5 2 v. tr. pron. [LC] pop. Gastar-se els diners, la hisenda. En quatre dies s'ha polit els estalvis de tots aquests anys.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions