Resultats de la cerca bàsica: 145.494
|
201.
birret
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Casquet rígid, quadrat, amb tres o quatre aletes cap amunt i una borla al mig, propi dels doctors universitaris i dels prelats. [...]
|
|
202.
centrolecític -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el vitel en la part central i és de segmentació parcial i superficial. L'ou centrolecític és propi dels artròpodes. [...]
|
|
203.
equidna
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer monotrema de la família dels taquiglòssids, semblant a l'eriçó, propi d'Austràlia i Tasmània (Tachyglossus aculeatus i Zaglossus bruijni). [...]
|
|
204.
embafat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Satisfet de si mateix, vanitós, orgullós. [...]
|
|
205.
apte -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bo, propi, per disposició natural o adquirida, per a fer alguna cosa. Apte per a l'estudi, per al treball. Causes aptes a produir un efecte. Bo o útil per al treball o servei que li és propi. Un obrer apte. Un metge apte. [...]
|
|
206.
autocontrol
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de controlar el comportament propi, de no mostrar els sentiments propis. Control que s'exerceix sobre el rendiment, els resultats, les despeses, etc., propis. [...]
|
|
207.
fax, telefax i facsímil
Font
Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica
Tecnologies de la informació i la comunicació
La paraula fax prové de la reducció del mot facsímil. Fa referència al procediment emprat per transmetre documents a través de la línia telefònica que consta d'un sistema òptic de lectura, un mòdem per a la transmissió i un sistema d'impressió per a la recepció. Amb aquest significat també es pot [...]
|
|
208.
víric, vírica i viral
Font
Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica
Ciències de la salut
El terme viral s'ha normalitzat en català com a sinònim complementari de víric, vírica amb el sentit de 'relatiu o pertanyent al virus', atès que ha experimentat una gran difusió en l'àmbit mèdic.
S'ha considerat que viral és un adjectiu molt estès entre els especialistes i que apareix com a [...]
|
|
209.
Sigles i acrònims: accentuació
Font
Fitxes de l'Optimot
Les sigles no s'accentuen en cap cas. Per exemple:
ADN (àcid desoxiribonucleic)
RASD (República Àrab Sahrauí Democràtica)
SEAT (Societat Espanyola d'Automòbils de Turisme)
En canvi, els acrònims, que es formen amb l'encaix dels mots que es prenen com a base, i les sigles lexicalitzades, que [...]
|
|
210.
Sigles i acrònims: formació
Font
Fitxes de l'Optimot
Les sigles es formen generalment amb les lletres
inicials dels mots plens (noms, adjectius, verbs i adverbis). Entre les lletres que les formen, no hi ha d'haver cap punt ni cap espai en blanc. Per exemple:
UGT (i no U.G.T., U G T o U. G. T.)
IVA (i no I.V.A., I V A o I. V. A.)
De vegades també [...]
|
