1 1 adj. i m. i f. [LC] Que procura. 1 2 adj. i m. i f. [LC] [DR] Que obra per procuració. 2 1 m. i f. [DR] [PR] Persona que, per ofici, davant dels jutjats i tribunals, obra per una de les parts en virtut del poder que li ha estat donat legalment per aquesta. 2 2 m. i f. [RE] [PR] Persona que, en algunes comunitats religioses, s'encarrega de gestionar els afers econòmics de la seva província. 3 1 m. [HIH] [PR] procurador general a) Càrrec que ostentava l'infant primogènit a la Corona catalanoaragonesa. 3 1 [HIH] [PR] procurador general b) Als grans territoris senyorials, representant del senyor territorial, en nom del qual exercia la jurisdicció baronial i la representació dels drets de caràcter econòmic. 3 2 [HIH] [PR] procurador reial Oficial reial de Mallorca i del Rosselló que tenia cura de l'administració del patrimoni reial i de cobrar els diners deguts al rei procedents de drets reials, confiscacions, etc. 3 3 m. [HIH] [PR] Magistrat de l'Antic Règim que, a Tortosa, detenia les facultats rectores i executives, equivalent al jurat, al cònsol, al conseller o al paer d'altres poblacions catalanes.
