1 v. tr. [LC] [FIF] La superfície d'un cos, fer que (una cosa que hi incideix) no hi penetri i se n'allunyi prenent una nova direcció. Reflectir una superfície polida la llum. El raig incident i el reflectit formen angles iguals amb la perpendicular a la superfície en el punt d'incidència. 2 1 tr. [LC] [FIF] Reproduir la imatge (d'alguna cosa) com fa un mirall. L'estany reflectia el cel estelat. 2 2 intr. pron. [LC] Reflectir-se els estels en l'estany. 3 1 tr. [LC] Manifestar (alguna cosa) com si fos per mitjà d'un mirall. Els seus ulls reflecteixen tristesa. 3 2 intr. pron. [LC] Una cosa, deixar-se veure en una altra. Reflectir-se l'ànima a la cara. Reflectir-se el seu temperament en les seves obres.
