FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Netejar (alguna cosa) d'allò que l'empastifa. L'ajudant de la cuinera passava el dia desempastifant paelles. Cessar d'estar empastifat. El terra de l'escorxador no es desempastifa sol, cal netejar-lo a cops de mànega. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que cal extreure o separar per a l'explotació d'un jaciment. Lliure de microorganismes, especialment per esterilització prèvia. No contaminat per una espècie indesitjada. Un cultiu d'algues en condicions estèrils. [...]
Per fer referència al tram físic d'una via en què hi ha una desviació de la línia recta es fa servir el mot revolt. Cal tenir en compte que amb aquest significat no és adequat el mot corba. Per exemple:
La carretera per anar a Mura fa molts revolts (i no moltes corbes).
Si caminem una mica més [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer perdre el braó, el vigor, (a algú). Fatigar en alt grau. Nocal que t'esbraonis: ja ho faré jo. Els músculs, especialment de les extremitats, adolorir-se per exercicis massa violents o per excés de feina. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fàcilment es deixa instruir, conduir. Que fàcilment obeeix i se sotmet. És una criatura molt dòcil: mai no l'he de renyar per res. Tenir la mà dòcil, la llengua dòcil. Fàcil de treballar. Cal un marbre més dòcil. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer tornar gros, més gros. Cal engrossir l'exèrcit. engrossir la llista Afegir-se al nombre dels qui la formen. Esdevenir gros, més gros. Com s'ha engrossit! No sembla la mateixa persona. Fer semblar més gros. Aquest vestit l'engrosseix. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe gràfic que consisteix en un guió curt (-), com el que s'empra per a separar els elements de certs compostos o es posa al final d'una ratlla quan cal trencar un mot que no hi cap complet. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar (sobre una cosa pensada) considerant-la detingudament, aprofundint-la. Reflexiona-ho bé i veuràs que no ho has de fer. Cal reflexionar-ho molt abans de decidir-se a fer-ho. Has parlat sense reflexionar. He trobat aquesta solució després de reflexionar llargament sobre el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té o mostra una disposició a voler bé, a la benevolència. Era benigne amb tothom. Serà benigne envers els acusats. Cal donar una interpretació benigna a les seves paraules. D'acció suau, saludable. Un clima benigne. Fa un temps benigne. En med., que no és [...]