Resultats de la cerca bàsica: 283.505
|
41.
arçot
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbust de la família de les ramnàcies, molt espinós, de fulles molt estretes, propi d'indrets secs de terra baixa (Rhamnus lycioides). [...]
|
|
42.
sobrecongelar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Congelar molt ràpidament (certs aliments) a temperatura molt baixa perquè es conservin durant un període de temps. [...]
|
|
43.
picapoll
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cep d'una varietat que dona raïm blanc o negre de pellofa molt prima i molt saborós. Raïm de cep picapoll. [...]
|
|
44.
saberut -uda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que sap molt, especialment dit irònicament. Tafaner, delerós de saber notícies. Que té una mica de regust, s'aplica al vi. [...]
|
|
45.
fangar 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc de molt fang. [...]
|
|
46.
a remà
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
venir alguna cosa a remà a algú Venir-li molt malament de fer-la. Em venia molt a remà haver-me de llevar tan de matí. [...]
|
|
47.
canana 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mol·lusc cefalòpode dibranquiat, de cos allargat, semblant al del calamar, que neda molt de pressa i amb molt de vigor (Todarodes sagittatus). [...]
|
|
48.
zeids
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Família de peixos osteïctis, de cos alt i molt comprimit, amb la boca grossa i molt protràctil, i les aletes dorsal i anal amb radis espinosos molt robustos, que inclou el gall. Individu d'aquesta família. [...]
a remà
loc. adv. [LC] venir alguna cosa a remà a algú Venir-li molt malament de fer-la. Em venia molt a remà haver-me de llevar tan de matí. 
|
|
49.
escutígera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Miriàpode del gènere Scutigera, de l'ordre dels escutigeromorfs, amb antenes molt llargues i quinze parells de potes molt primes i llargues. [...]
|
|
50.
tractable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que pot ésser tractat. Que fa de bon tractar. Quan es trobava sol era molt tractable i molt educat. [...]
|
a remà
loc. adv. [LC] venir alguna cosa a remà a algú Venir-li molt malament de fer-la. Em venia molt a remà haver-me de llevar tan de matí.
loc. adv. [LC] venir alguna cosa a remà a algú Venir-li molt malament de fer-la. Em venia molt a remà haver-me de llevar tan de matí.