FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amanyagar (un gat o una altra bèstia) passant-li suaument la mà pel damunt. A aquest gatet, li agrada que l'amoixin. L'infant amoixà amb la maneta la galta de la seva mare. Recaptar la benvolença, el consentiment, l'aquiescència, etc., (d'algú) amb afalacs [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer que (algú, alguna bèstia) perdi el camí. La boira va esgarriar alguns dels membres de l'excursió. Perdre el camí, perdre's separant-se de la colla, del ramat, etc., de què formava part. En entrar al bosc es va esgarriar. Se li han esgarriat dues ovelles del ramat [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un gos o altra bèstia, mostrar (les dents) com amenaçant de mossegar. El gos se li va tirar a sobre reganyant les dents. Mostrar d'estar enfadat, malcontent, amb paraules de reny, retrets, etc. És insuportable: tot el dia està reganyant. Mostrar el bombat (d'una part del cos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amansir, fer dòcil, (una bèstia fera o salvatge). Domar un lleó, un tigre. Domar un cavall salvatge. Domar una criatura rebeca. Domar les passions. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Salvatge, indòmit i carnisser. Un animal fer. Una bèstia fera. Animal carnisser, especialment no domesticat. Ésser, un home, una fera. Posar-se algú fet una fera. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fornir d'aliment o de pastura (algú o alguna bèstia). Fornir d'aliment (un ocell, un infant, una persona gran, etc.), ficant-l'hi a la boca. Últimament ha perdut molt i l'hem de péixer. Fornir (d'aliment) un infant, una persona gran, etc., ficant-l'hi a la boca. La mare li [...]