Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

hun huna

m. i f. [HIH] Individu d'un poble nòmada, probablement de raça mongòlica o prototurca, estès en diverses tribus, que envaí el sud-est d'Europa vers l'any 370 i atenyé la màxima expansió durant el regnat d'Àtila.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions