111.
agripnòtic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que combat la son, que desvetlla. El cafè és agripnòtic. [...]
|
112.
dessonillar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar la son (a algú), deixondir-lo. Perdre la son. [...]
|
113.
voltants
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llocs que són al voltant. Els voltants d'Olot són deliciosos. [...]
|
114.
equimúltiple -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que són el resultat de multiplicar pel mateix nombre dos o més nombres. El 15 i el 20 són, respectivament, equimúltiples del 3 i del 4. [...]
|
115.
esbaltir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La son, un soroll, un cop, enterbolir el cap (d'algú). Estabornir. [...]
|
116.
romboide
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Paral·lelogram en què els costats adjacents són desiguals i els angles no són rectes. [...]
|
117.
esguimbar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Deixar-se anar avall per un lloc pendent. Entorpit per la son, vaig esguimbar-me escales avall. [...]
|
118.
clucull
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Son curt. [...]
|
119.
badallar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obrir la boca amb un moviment espasmòdic d'inspiració seguit d'una expiració prolongada, per efecte de la son, de la gana, de la fatiga, del tedi. Badallar de gana. Badallar de son. Fer badalls. [...]
|
120.
freqüent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té lloc sovint, a curts intervals. Aquí les pluges són molt freqüents. Les seves absències són massa freqüents. [...]
|