Resultats de la cerca frase exacta: 32.954
|
141.
'seure', 'asseure' o 'asseure's'? / 'No et seguis' o 'No t'asseguis'?, 'Van seure l'àvia' o 'Van asseure l'àvia'?
Font
Fitxes de l'Optimot
marejada que va haver de seure una estona.
D'altra banda, hi ha els verbs asseure i asseure's, que indiquen un procés d'una acció encara no acomplerta. El verb asseure s'utilitza en el sentit de 'fer seure algú altre' i és transitiu, regeix complement directe. Per exemple:
Van asseure l'àvia al costat de [...]
|
|
142.
esbarrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excedir-se, errar-se, dir o fer disbarats. Qui molt xerra molt s'esbarra. Desprendre's (d'una cosa). Caure, rodolar, pendent avall. L'ase s'esbarrà per aquests rodals. Trencar-se les barres. [...]
|
|
143.
desfardar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Netejar de farda. Treure's, descordar-se, afluixar-se, allò que embarassa, acalora, etc. Es desfardaren de llurs mantes. [...]
|
|
144.
encovar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ficar-se en una cova, un cau, etc. Per Sant Lleonard, s'encoven o s'ajoquen els lirons. [...]
|
|
145.
gruer -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'empra en la caça de la grua, s'aplica als ocells rapinyaires. Un falcó gruer. [...]
|
|
146.
rompuda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de rompre o de rompre's; l'efecte. Terra que es romp a fi de conrear-la. [...]
|
|
147.
vanaglòria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Glòria més aparent que real, glòria que hom s'atribueix per mèrits que no s'ho valen. [...]
|
|
148.
abraonar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cenyir amb força (algú) amb els braons. Alguns fidels abraonaven la imatge del sant. Llançar-se contra algú o alguna cosa. El lleó s'abraonà a l'home adormit. El noi s'abraonà damunt del lladre. Samsó s'abraonava amb les feres. S'abraonà contra l [...]
abraonar
|
|
149.
espellir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Descloure's. [...]
|
|
150.
atenuat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En bot., que s'estreny o s'aprima progressivament vers l'àpex o vers la base. Fulles atenuades. [...]
|
abraonar
1 v. tr. [LC] Cenyir amb força (algú) amb els braons. Alguns fidels abraonaven la imatge del sant.
2 intr. pron. [LC] Llançar-se contra algú o alguna cosa. El lleó s'abraonà a l'home adormit. El noi s'abraonà damunt del lladre. Samsó s'abraonava amb les feres. S'abraonà contra l'agressor. S'abraonaren sobre en Gaspar per prendre-li la carta. Llavors en Jordi se'm va abraonar com un lleó.