1 v. tr. [LC] Cenyir amb força (algú) amb els braons. Alguns fidels abraonaven la imatge del sant. 2 intr. pron. [LC] Llançar-se contra algú o alguna cosa. El lleó s'abraonà a l'home adormit. El noi s'abraonà damunt del lladre. Samsó s'abraonava amb les feres. S'abraonà contra l'agressor. S'abraonaren sobre en Gaspar per prendre-li la carta. Llavors en Jordi se'm va abraonar com un lleó.
