1 1 v. tr. [LC] Capgirar, tombar, (un receptacle) de manera que es buidi el seu contingut. Són vagonetes que es descarreguen trabucant-les. Han trabucat el tinter, i s'ha vessat tota la tinta. 1 2 v. tr. [LC] per ext. La Revolució Francesa va trabucar els valors de la societat. 1 3 v. intr. pron. [LC] La tassa es trabuca i el cafè s'escampa per terra. 1 4 v. intr. pron. [LC] per ext. Els valors de la societat s'han trabucat. 2 v. tr. [LC] El pes d'un objecte en un dels dos plats, fer caure (la balança). 3 1 v. tr. [LC] Parlant, dir equivocadament (unes paraules o unes lletres per altres). 3 2 v. intr. pron. [LC] Equivocar-se, en parlar, dient unes paraules o unes lletres per altres. No llegeix bé, es trabuca i fa embolics.
