FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arranjament, disposició regular de les coses, les unes amb relació a les altres. Posar en ordre els llibres d'una biblioteca. Tenir en ordre els papers. Variar l'ordre de col·locació. Combatre sense ordre. Tropes formades en ordre de batalla. Successió metòdica, [...]
El mot ordre és femení quan fa referència al manament, la prescripció, que cal obeir o seguir, procedent d'una autoritat competent. Per exemple:
No va obeir les ordres del metge.
Hi ha una ordre d'ingrés que no ha estat comunicada.
En canvi, el mot ordre és masculí en els casos següents [...]
La locució preposicional de l'ordre de serveix per indicar una quantitat aproximada d'alguna cosa. Per exemple:
Compten que enguany tindran uns beneficis de l'ordre de deu milions d'euros.
[...]
En català, l'ordre neutre dels elements de la frase declarativa, és a dir, d'una frase que expressa un judici afirmatiu o negatiu, és el següent: subjecte, verb i complements del verb (complement directe, indirecte, circumstancials o adjunts, etc.), tot i que hi ha alguns complements que tenen [...]
Ordre que s'ha d'executar al millor preu possible del mercat en el moment en què s'introdueix, sense cap límit establert, i de manera que, si al millor preu no hi ha prou contrapartida per a atendre la totalitat de l'ordre, la part no negociada queda limitada a aquell preu. [...]
Ordre que es pot executar a partir del moment en què s'assoleix un preu determinat preestablert, ja sigui a aquell mateix preu o bé a un preu més favorable. [...]
Ordre que s'ha d'executar al millor preu possible del mercat en el moment en què s'introdueix, sense cap límit establert i de manera que, si al millor preu no hi ha prou contrapartida per a atendre la totalitat de l'ordre, la part no negociada queda subjecta al preu que vulgui oferir la part [...]