1 1 f. [FS] [LC] Conformitat amb allò que és, ha estat o serà. Establir la veritat d'una proposició. Negar la veritat d'una asserció. 1 2 f. [FS] [LC] Coneixença, idea, d'una cosa conforme al que ella és. L'estudi de la veritat. 1 3 f. [FS] [LC] Allò que realment és, realitat. Ell ha dit la veritat. A dir veritat, hem de reconèixer que ells en saben més. Això que ell ha contat és la pura veritat. 1 4 f. [FS] [LC] Proposició que no es pot negar racionalment. Veritats científiques, filosòfiques. 2 1 [LC] de veritat loc. adj. a) Veritable. Ell és un amic de veritat. 2 1 [LC] de veritat loc. adv. b) Veritablement. 2 2 [LC] en veritat loc. adv. Segons la veritat, realment. Ell és, en veritat, un malagraït. 2 3 [LC] ésser veritat una cosa Ésser certa. Això que dius no és veritat. 2 4 [LC] veritat? Expressió amb què es demana la confirmació d'allò que s'afirma. A tu no t'agrada el cogombre, veritat? Veritat que li ho digueres? 3 f. [LC] [usat generalment en pl.]Allò que hom diu a un altre sobre els seus defectes, les queixes que en té, etc., sense plànyer-lo gens i atenint-se a la realitat. Dir, cantar, les veritats a algú. Les veritats són amargues. 4 f. [FIN] En fís., nombre quàntic característic del quark t i dels hadrons que el componen.
