1 1 m. [LC] Disposició habitual a les coses contràries al bé i a la llei moral. Tenir el vici de dir mentides, de desobeir els seus superiors. Lliurar-se al vici. 1 2 m. [LC] Apetit d'una cosa que ens porta a usar-ne freqüentment, a no saber-nos-en abstenir. El vici de glotonia. El fumar en molts constitueix un vici. 1 3 m. [LC] per ext. Tinc el vici de dir sempre la veritat. 2 1 m. [LC] Defecte físic, imperfecció, amb caràcter congènit o definitiu, especialment que altera quelcom en la seva essència. Un vici de conformació. Un vici de pronunciació. Vici de forma. 2 2 m. [IMF] Deformació lleugera i persistent d'una fusta sobrevinguda per una causa congènita, sumada generalment a un agent exterior. 2 3 [DR] vici ocult Defecte no manifest que té una cosa venuda o llogada i que en fa minvar el valor.
