Resultats de la cerca frase exacta: 9
|
1.
branda 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Flama. [...]
|
|
2.
branda 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dansa dels segles xvi i xvii en què els balladors fan un moviment oscil·latori. [...]
|
|
3.
branda
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Arts
Dansa dels segles XVI i XVII de ritme binari o ternari en què els balladors fan un moviment oscil·latori. [...]
|
|
4.
branda
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f [flama] llama. [...]
|
|
5.
brandador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que branda. [...]
|
|
6.
brandada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oscil·lació d'un cos que branda. Oscil·lació transversal d'una nau. Plat preparat amb bacallà esmicolat, posat prèviament en remull amb alls, que es lliga amb oli d'oliva, llet i julivert fins a aconseguir la consistència d'un puré. [...]
brandada
|
|
7.
parell 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
elèctrodes immergits en un electròlit o bé en dos electròlits comunicats, capaç de produir força electromotriu. parell d'estabilitat Parell de forces del qual depèn l'estabilitat del vaixell que branda, format per la força de gravetat i per la força de [...]
|
|
8.
flama
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 flam(d'un llum, d'una candela, etc.) branda flamarada, flama que surt d'un foc viu. brimarada, íd. fogonada, flama que fa una càrrega de pólvora en inflamar-se. xera, flamarada que es fa tirant al foc un grapat d'encenalls, un manat de palla, etc. flamaró, flama que de vegades surt d'una [...]
|
|
9.
balancejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. balançar. 2 v. intr. o pron. Moure's oscil·lant a un costat i a l'altre. bransolejar. Fa un vent que ho fa bransolejar tot. sondrollar. El bressol sondrollava dolçament. trontollar brandar. El vaixell branda. bascular gronxar-se balandrejar o balandrejar-se recalcar, fer una [...]
|
brandada
1 1 f. [LC] Oscil·lació d'un cos que branda.
1 2 f. [TRA] Oscil·lació transversal d'una nau.
2 f. [HO] Plat preparat amb bacallà esmicolat, posat prèviament en remull amb alls, que es lliga amb oli d'oliva, llet i julivert fins a aconseguir la consistència d'un puré.