1 v. intr. [LC] Fer un so o una sèrie de sons musicals expel·lint amb força l'aire amb els llavis contrets formant una petita obertura oval o tibats per mitjà de dos dits ficats a la boca. Qui canta a taula i xiula al llit no té el seny complit. 2 1 v. intr. [LC] Certs animals, certs instruments i conductes en passar-hi un corrent d'aire, el vent, un objecte que travessa rapidíssimament l'aire, produir un so o sons més o menys semblants als que produeix una persona quan xiula. El vent xiulava entre les canyes. Se sentien xiular les bales. Xiular-li a algú el pit. 2 2 v. intr. [LC] Tocar un xiulet. 2 3 [LC] xiular-li a algú les orelles a) Sentir un so semblant a un xiulet causat per alguna pertorbació interna de l'orella. 2 3 [LC] xiular-li a algú les orelles b) Sospitar que els altres diuen mal d'ell en absència seva. 3 1 v. tr. [LC] Cantar (un aire) xiulant. Xiular una sardana. 3 2 v. tr. [LC] Cridar (un animal, una persona) xiulant. El gos, si no el xiules, no et veurà i no vindrà. 3 3 [LC] ja pots xiular si l'ase no vol beure Ésser inútil d'insistir prop de la persona que està decidida a no fer el que li diuen. 3 4 v. tr. [LC] Mostrar amb xiulets la seva desaprovació (envers algú o alguna cosa). Xiular un actor. Xiular una comèdia. 3 5 v. tr. [SP] L'àrbitre, indicar (un aspecte del joc) tocant el xiulet. Xiular una falta. Xiular el final del partit.
