bé1
1 1 m. [LC] Allò que procura un avantatge, una satisfacció. Desitjar el bé de tothom. Voler bé a algú. Fer bé als pobres. Tornar bé per mal.
1 2 [LC] anar per bé Millorar.
1 3 [LC] en bé de [o a bé de] loc. prep. En profit de.
1 4 [LC] tenir per bé Aprovar.
2 m. [PO] bé comú Conjunt de condicions de vida social que permeten el desenvolupament col·lectiu de la societat i la realització particular de tots els seus membres.
3 1 m. pl. [DR] [LC] Riquesa, fortuna, hisenda. Béns mobles. Béns immobles. Béns vagants. Separació de béns entre marit i muller.
3 2 [DR] béns arrels Béns que consisteixen en terres i possessions.
3 3 [DR] béns antifernals obs. Escreix 1.
3 4 [AD] [DR] béns parafernals Béns que porta la muller al matrimoni ultra el dot, o béns que adquireix durant el matrimoni per herència o per donació.
3 5 [DR] béns profecticis Béns que adquireix el fill amb cabals del seu pare.
3 6 [LC] béns reservats Béns dels quals el testador no pot disposar.
3 7 [DR] béns seents Béns immobles.
3 8 [DR] béns semovents Béns que consisteixen en bestiar.
4 1 m. [DR] [ECT] Cosa que pot tenir valor en ús per als humans, que serveix, directament o indirecta, per a satisfer llurs necessitats i que és susceptible d'apropiació. Béns de consum. Béns de producció. Béns d'equipament. Béns públics, privats.
4 2 [DR] bé fideïcomès Bé afecte a un gravamen de substitució fideïcomissària instituït pel causant, per tal d'afavorir successivament els diversos hereus o legataris cridats.
5 1 m. [FS] [LC] Allò que constitueix la perfecció, especialment la perfecció moral. D'ell, us en diré el bé, però no el mal. No discernir el bé del mal. Practicar el bé. Dir bé, pensar bé, d'algú. Prendre's una cosa a bé.
5 2 [LC] de bé loc. adj. Que practica el bé. Un home de bé. Una dona de bé. Persona de bé. Gent de bé.
5 3 [LC] un bé de Déu Expressió usada per a ponderar l'abundor i l'excel·lència d'alguna cosa. Als sembrats hi ha un bé de Déu de roselles.
