1 adv. [LC] De dalt d'una cosa fins a baix, a terra. Estava enfilat a l'armari i va caure daltabaix. 2 1 m. [LC] Esdeveniment calamitós, que capgira totalment l'ordre de les coses, que produeix la ruïna d'una fortuna, d'un afer, d'un establiment. 2 2 m. [LC] Gran escàndol, avalot, baralles.
