Resultats de la cerca frase exacta: 199
|
71.
baixamar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Altura mínima de la marea. [...]
|
|
72.
emproar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una nau, calar més de proa. Posar la proa del vaixell encarada al vent, a la marea, al corrent o a un objecte determinat. [...]
|
|
73.
intermareal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la banda litoral compresa entre el límit superior de la marea alta i l'inferior de la marea baixa. Zona intermareal. [...]
|
|
74.
mareal
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la marea. [...]
|
|
75.
plenamar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Altura màxima assolida per la marea. [...]
|
|
76.
mareo-
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot marea. Ex.: mareotèrmic. [...]
|
|
77.
desembarrancar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer surar de nou (una embarcació que estava embarrancada). Els mariners desembarrancaren el llagut llançant la càrrega al riu. Una embarcació embarrancada, surar de nou. Amb la marea, el vaixell es desembarrancà. [...]
desembarrancar
|
|
78.
contramarea
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corrent que a vegades es forma en sentit contrari al de la marea ascendent o descendent. Reflux 1 2 . [...]
|
|
79.
delta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
aportacions fluvials redistribuïdes per l'onatge, la marea, els corrents litorals i els vents. El delta del Nil. Quarta lletra de l'alfabet grec (δ, Δ). en delta En triangle. En heràld., triangle buidat i amb un dels vèrtexs a dalt. [...]
|
|
80.
ressaca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moviment de retrocés de l'aigua que ha avançat riba amunt després de desfer-se l'onada. Corrent d'aigua que es genera dins un port o una badia tancada, especialment de moviment vertical, semblant a la marea. Pesadesa de cap produïda per una ingestió massiva o excessiva d [...]
|
desembarrancar
1 v. tr. [TRA] [LC] Fer surar de nou (una embarcació que estava embarrancada). Els mariners desembarrancaren el llagut llançant la càrrega al riu.
2 intr. pron. [LC] [TRA] Una embarcació embarrancada, surar de nou. Amb la marea, el vaixell es desembarrancà.